ENTREVISTA COMPELTA de Claudia Luján (diari d'Andorra)
1- Quina és la seva formació?
Sóc Llicenciada en psicologia, professió que porto endavant des de fa 25 anys. A meitat de la meva carrera, aproximadament, cursant el 3r any de la facultat, vaig començar a interessar-me per la psicoanàlisi. En aquell temps concorria com a estudiant a l'Hospital Interdisciplinari Psicoassistencial José Borda; un hospital neuropsiquiàtric molt important de la ciutat de Buenos Aires on participava en presentacions de malalts -generalment psicòtics-, sota la mirada de la psiquiatria clàssica i de la psicoanàlisi. També sostenia espais de formació sobre Semiologia psiquiàtrica i psicoanàlisi en aquest mateix hospital. Alhora portava endavant grups d'estudis amb mestres de la psicoanàlisi a Buenos Aires i començo a analitzar-me.
2- Quines són les seves tasques professionals?
L'atenció clínica. Porto endavant la meva pràctica clínica a l'Institut de la Ment i a la meva consulta a La Massana on atenc infants, adolescents, adults i parelles, amb diferents problemàtiques. També sostinc espais de formació i transmissió a Espanya i Argentina. Sóc membre fundadora de l'Escola Freud Lacan de la Plata (Argentina) ; de la Fundació Europea per a la Psicoanàlisi i de l'Associació Discurs Psicoanalític a Espanya.
3- En què consisteix la seva especialització?
La meva formació és psicoanalítica. La psicoanàlisi és una pràctica clínica que es funda amb el descobriment de l'Inconscient portat endavant per Sigmund Freud a principis del segle XX i que s'ha sostingut fins a l'actualitat de la ma de molts altres psicoanalistes que van continuar les línies de recerca obertes per Freud, com ara Jacques Lacan i molts altres. El descobriment de l'inconscient trenca el pensament de tota una època; produeix una revolució i obre un camí per abordar el patiment humà inèdit. El que ve a proposar Freud amb la seva teoria de l'Inconscient és que els éssers humans, a partir del fet que parlem, que entrem a la cultura, estem habitats per un "Saber no sabut" –que va anomenar Inconscient- que decideix els nostres passos. Això és realment subversiu en un temps en què es creia que tot allò psíquic era conscient. Una psicoanàlisi deixa en evidència aquesta divisió del subjecte entre allò que diu i allò que sap; evidència que sap més del que creu i això es constata tot el temps a la clínica. En escoltar els pacients advertim que hi ha paraules que escapen a la consciència i a la voluntat; com els lapsus; els oblits, els somnis, els actes fallits. Hi ha paraules que marquen, paraules que es posen malaltes. Allà on altres disciplines intenten fer callar el símptoma, la psicoanàlisi els posa a parlar, suposant allí una causalitat que se sosté en una estructura que escapa a la consciència, dividint les aigües amb qualsevol altra pràctica Psi. Els símptomes són paraules emmordassades que reclamen interpretació. Hi ha molta gent que pateix. Pateix el cos que habita, pateix fòbies, pateix els llaços amb els altres, pateix obsessions, pateixen la vida mateixa. Molts, moltíssims, estan anestesiats per drogues il·legals, o legals -qüestió molt preocupant quan es tracta de nens o adolescents-. La psicoanàlisi no s'ordena al voltant d'un ideal de salut mental hegemònic, sinó en funció del que és més propi i singular que cada subjecte té: el seu desig, entenent per desig el motor de la vida psíquica. Els temps que corren exigeixen solucions immediates, no hi ha lloc a la pregunta, no hi ha lloc per pensar-hi, no hi ha lloc a la paraula. La psicoanàlisi descobreix que quan el subjecte parla, es realitza; que en això que diu troba una veritat que li és pròpia i això guareix. Aquest treball requereix un temps: el temps de cadascú, per preguntar-se, i el temps de cadascú per arribar a alguna resposta.
4- Que la va portar a Andorra?
A Andorra em va portar la bellesa dels paisatges, l'amabilitat de la seva gent i, el més important, una germana que viu aquí fa molts anys. Em vaig entusiasmar amb la idea de viure una mica més tranquil·la, en un lloc paradisíac, i en família.
5- Podria destacar algun fet curiós o anecdòtic de la seva professió? Algun fet diferenciador amb què es caracteritzi.
Tinc una anècdota que cada cop que l'explico m'emociona. A Llatinoamèrica, cada dos anys i des de ja fa molts anys, es porta endavant un esdeveniment de psicoanàlisi que es diu "Reunió Lacanomericana de psicoanàlisi". El 2024, es va realitzar a la ciutat de Mar del Plata, província de Buenos Aires. Hi va haver 1300 assistents, es van presentar més de 500 treballs. Les presentacions de treballs es van tirar endavant durant 4 dies complets, a 7 sales simultànies…la meitat dels assistents eren estudiants universitaris i joves professionals…van venir psicoanalistes de Brasil, Uruguai, Mèxic i, en el meu cas, d'Andorra… va ser la constatació "en acte" que la psicoanàlisi segueix viva i ens desperta. El mateix està passant a Espanya i França… fa poc es va dur a terme a París un congrés que va reunir analistes.
8- Quin és el perfil de pacients amb qui es dóna ús a aquestes claus?
Amb pacients neuròtics. Amb altres estructures com la psicosi o la perversió s'intervé altrament.
9- Està molt estès l'ús de la psicoanàlisi a Andorra?
A Andorra som només dos psicoanalistes, (segons tinc entès) Renata Cucchiarelli, amiga i respectada col·lega amb qui treballem conjuntament; i jo. Totes dues tenim molta feina, amb la qual cosa podria dir que molta gent es psicoanalitza a Andorra.
10- Quins són els reptes a què s'enfronta la psicoanàlisi avui dia?
El repte més important en aquests temps és continuar apostant per l'inconscient i per la transmissió de la psicoanàlisi. En temps on sembla que la felicitat ve inscripta en un genoma, i l'amor és igual al de les rates de laboratori… temps d'un capitalisme voraç que arrasa el subjecte deixant-lo sempre impotent, la psicoanàlisi és una opció.
11- Quin fet va desencadenar el seu interès per la psicoanàlisi?
Trobar-me que el que Freud deia tocava alguna cosa pròpia, alguna cosa meva. Aquí començo la meva anàlisi i inicio la meva formació com a psicoanalista.
12- En quin moment i per què es decideix que s'ha de tractar per mitjà de la psicoanàlisi?
Pel que s'ha dit anteriorment, la psicoanàlisi va obrir preguntes respecte dels meus propis símptomes neuròtics. Després, ja exercint la clínica, vaig poder comprovar que calia que això no interferís en l'escolta dels pacients.
13- Quins són els símptomes que la psicoanàlisi "posa a parlar"?
Les fòbies, les neurosis obsessives, les histèries, els símptomes al cos, les dificultats en el llaç a l'altre, la parella, els amics, els enemics, l'angoixa, les ansietats; les disfuncions sexuals, els desbordaments, les addiccions, en fi…les neurosis. Com deia, a les psicosis, l'abordatge clínic té altres matisos, és una altra estructura, requeriria més temps parlar-ne.
14- Quin és el tractament psicoanalític?
Podria dir-ho així: "desfer amb la paraula allò que va ser fer amb paraules".
15- Com es personalitza aquest tractament?
Cada cas és un cas; no hi ha invariables excepte l'estructura, però cada cas és singular.
16- Què aporta la psicoanàlisi que no ho fan altres tècniques?
Aporta el descobriment que, a la vida psíquica, el més important i decisiu de la nostra existència, és l'inconscient. Per això és considerat com la tercera ferida narcisista juntament amb la de Copèrnic i la de Darwin; no es pot controlar tot, no és el Jo qui decideix els passos, la voluntat falla, la raó també, estem "castrats".
17- Quant de temps fa que viu a Andorra?
6 anys.